EL PEIXEGET A LA SOPA

Una vegada , en una casa que hi havia en un carrer dels afores dels Metges anant cap a puig  d'Arques, una dona estava fent el dinar. Des de primera hora del matí, el seu marit i els seus fills grans eren treballant al camp i, a la casa a més  d'ella, només hi havia una criatura de mesos. No se sap exactament com va ser,peró resulta que a mig dinar aquella dona va quedar-se sense aigua.

Com m'ho faré? es va dir preocupada.

En aquell temps, a totes les viles i a tots els masos, tothom que volia aigua havia d'anar a cercar-la a mines, a fonts i a pous, i, en els Metges que sempre ha estat una terra on l'aigua ha marxat massa de pressa, per tenir-ne havien de fer una bona caminada.

Aquella dona va acostar-se fins al bressol on dormia el seu fill petit i, com que el va veure amb cara de no despertar-se, va afanyar-se a sortir de casa. No faltava gaire perquè l'home i els seus fills grans vinguessin a dinar. Sempre duien molta pressa i molta gana.

En comptes d'anar fins al pou com acostumava, va decidir anar a la mina. Deien que l'aigua del pou era molt millor que no pas la de la mina, però, d'un lloc a l'altre, hi havia cinc minuts de distància i no era qüestió de perdre el temps amb romanços.

Un cop en aquell lloc, la dona va omplir galledes i barrals d'aigua i va tornar de pressa cap a casa. De tant ràpid que va anar no es va fixar que a dins del barril hi havia un peixeget. Com encara deu saber molta gent, un peixeget és un animal del dimoni. Són salamandres, viuen a l'aigua i no fan cap mal si no se'ls molesta, però, si hi ha algú que els empipa, deixen anar un verí que mata.

De nou  a la cuina, aquella dona va bullir l'aigua, sense adonar-se que hi havia un peixeget a l'olla.Aquell dia, de primer plat feia sopa. Tothom que en va menjar va morir. Només la criatura va salvar-se.

Extret del llibre el poble dels centfocs.