Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pàgina:

Vídeos de sortides amb bici

divendres, 28 de desembre de 2012

SORTIDA DISSABTE 29 DESEMBRE "ELS ANGELS"

Ruta: Cassà- Els Angels- Cassà.
Hora: 8h 30 minuts.
Sortida: Davant can Guillem (Institut de Cassà)

Sortida preparada per tots els Cargols...........
Animeu-vos tots.

Apunteu-vos a comentaris.

dijous, 27 de desembre de 2012


EL PEIXEGET A LA SOPA


Una vegada , en una casa que hi havia en un carrer dels afores dels Metges anant cap a puig  d'Arques, una dona estava fent el dinar. Des de primera hora del matí, el seu marit i els seus fills grans eren treballant al camp i, a la casa a més  d'ella, només hi havia una criatura de mesos. No se sap exactament com va ser,peró resulta que a mig dinar aquella dona va quedar-se sense aigua.

Com m'ho faré? es va dir preocupada.

En aquell temps, a totes les viles i a tots els masos, tothom que volia aigua havia d'anar a cercar-la a mines, a fonts i a pous, i, en els Metges que sempre ha estat una terra on l'aigua ha marxat massa de pressa, per tenir-ne havien de fer una bona caminada.

Aquella dona va acostar-se fins al bressol on dormia el seu fill petit i, com que el va veure amb cara de no despertar-se, va afanyar-se a sortir de casa. No faltava gaire perquè l'home i els seus fills grans vinguessin a dinar. Sempre duien molta pressa i molta gana.

En comptes d'anar fins al pou com acostumava, va decidir anar a la mina. Deien que l'aigua del pou era molt millor que no pas la de la mina, però, d'un lloc a l'altre, hi havia cinc minuts de distància i no era qüestió de perdre el temps amb romanços.

Un cop en aquell lloc, la dona va omplir galledes i barrals d'aigua i va tornar de pressa cap a casa. De tant ràpid que va anar no es va fixar que a dins del barril hi havia un peixeget. Com encara deu saber molta gent, un peixeget és un animal del dimoni. Són salamandres, viuen a l'aigua i no fan cap mal si no se'ls molesta, però, si hi ha algú que els empipa, deixen anar un verí que mata.

De nou  a la cuina, aquella dona va bullir l'aigua, sense adonar-se que hi havia un peixeget a l'olla.Aquell dia, de primer plat feia sopa. Tothom que en va menjar va morir. Només la criatura va salvar-se.

Extret del llibre el poble dels centfocs.

dimecres, 26 de desembre de 2012

Els Cargols estem de dol.

Des d'aquí el nostre més sentit pesam a l'Amador Repiso, el seu pare ens ha deixat en aquestes festes nadalenques, on el que uneix més, i més es troba a faltar és la família. DEP

dimarts, 18 de desembre de 2012

NADAL 2012

En aquestes dates tant assenyalades, voldria felicitar a tots els companys Cargols,
a tots els seguidors del bloc, i totes les persones que visiten aquest lloc.
Encara que alguns companys em demanaven que fes un vídeo, ja sabeu que jo
soc més de lletres i em sento més còmode escrivint.
En algun moment de la vida les desgràcies, serveixen per que passin coses bones.
La manera de desconnectar dels problemes d'empresa, era fer sortides amb BTT, ja
que alguns companys feia temps que ja es movien en aquest món.
Ens varen anar animant i a muntar sortides fins a quedar enganxats a aquest món,
la bici, la natura, l'esport, els companys i l'esperit de superació era un bàlsam
en aquell garbuix d'emocions i problemes.
Després arriba l'idea de fer un bloc, allò ens va unir i motivar més, fent sortides
molt interessants, descobrint rutes i coneixent llocs increïbles.
Ara aquest grup petit però unit, fa que cada sortida sigui un nou repte, una
nova aventura, amb una gent increïble, fa que durant unes hores el món
s'aturi i els problemes es difuminin amb la visió com la que varem tenir al
cim de Rocacorba.
Això fa que no podem deixar córrer el que tenim, les sortides, les trobades,
la gent i aquest petit lloc de trobada que és el nostre bloc.

Vull animar a tots els companys que no venen sovint, que les sortides les adaptem
a qui ve, i que es troben a faltar, cada un d'ells es una part de la història dels
Cargols de les Gavarres.

També vull donar les gràcies a tots els companys que fan possible aquest bloc,
encara que no sé per quina raó, em facin responsable a mi, ells fan més que jo
i per ells el meu agraïment.
I per acabar d'animar també a totes les persones que entren al bloc a participar i
fer-se seguidors i agrair la vostra confiança i que intentarem millorar cada dia
aquest lloc.


Per tot això vull desitjar-vos a tots un bon Nadal, un pròsper Any Nou i que
passeu unes bones festes amb les vostres famílies.



I JA HO SABEU.............

SER UN CARGOL DE LES GAVARRES........

¡¡¡¡¡¡¡¡ MOLAAAAAA!!!!!!!!!


diumenge, 16 de desembre de 2012

BON NADAL



SORTIDA A ROCACORBA

Hola cargols!
Ahir set cargols de les Gavarres, varem pujar a Rocacorba (970 m).
Tot i ser una sortida exigent, en general els cargols varem demostrar que estem en bona forma física.
El que estic segur que no va ajudar ni ens va motivar a fer el recorregut a un bon ritme, era el "petit déjeneur" que ens esperava al final de la sortida.

Fa una temperatura fantàstica, descarreguem les bicis i ens preparem per pedalar.


Desprès de gaudir d'unes fantàstiques panoràmiques (moltes vegades amb la visió borrosa a causa de la falta de sang al cervell, ja que les cames la feien servir tota per intentar fer girar els pedals), arribem a la primera antena...






...i sense defallir, acabem d'arribar al nostre destí a 970 m d'alçada.




A peu de la rampa de llançament , amb el llac de Banyoles al fons de la imatge. Només per les vistes val la pena l'esforç




Sense entretenir-nos reprenem el camí de baixada, que el cargol Valentí ens espera.





I finalment la nostra recompensa...


 ...i això es el que va quedar instants després!!!!

També varem brindar amb cava, per desitjar a tots els cargols i a les nostres famílies i amics unes Bones festes de Nadal

Fins aviat cargols!!!





dimarts, 11 de desembre de 2012

ROCACORBA

Bona nit cargols.
Desprès de parlar amb els cargols Guillem i el cargol JordiM, hem decidit de quedar el dissabte a les 08:00 davant del pavelló de Fontajau.
Apunteu-vos a comentaris abans de dijous a la tarda, tant els cargols que pedalan com els que només esmorzen, per reservar lloc per esmorzar.
Salutacions
Nota: Els que sortim de Cassà quedem entre 1 i 2 quarts de 8 a l'Aldric per carregar bicis i sortir a 2 quarts cap a Fontajau.

diumenge, 2 de desembre de 2012

Dissabte 15, Rocacorba


Bona tarda cargols.
Reserveu-vos el dissabte 15 de desembre, que pugem a Rocacorba!!!

dimecres, 28 de novembre de 2012


El músic i el llop




En el temps en què els músics encara anaven  a peu i en què a tots els masos de Montnegre hi vivia gent , una vegada un violinista que havia tocat a la festa  d'aquest veïnat tornava cap a casa amb el seu instrument a la mà .A mesura que s’acostava a Sant Sadurní, aquell home havia anat separant-se dels seus companys perquè tothom vivia en altres llocs i tenia pressa per arribar a casa seva .Feia estona que caminava sol. La nit era fosca i negra com una gola de llop, i ell mateix no pensava en cap altra cosa que en arribar a casa i poder anar al llit.

Potser, si no hagués estat tant baldat i tan distret, aquell músic hauria pogut adonar-se que feia uns minuts que un llop estava seguint-lo cada cop més a la vora. Però el nostre home no va veure res. Va ser quan faltava poc per arribar al mas de can  Mateu que el llop, creient que podia atacar-lo, va plantar-se-li al mig del camí i se li va encarar.

En veure aquella bèstia grossa i peluda, el pobre músic va arrencar a córrer tant mort de por que la pell no li tocava a la camisa. A  cada pas tenia l’animal  més a prop. Llavors , en passar davant  d’una alzina, sense encomanar-se a Déu o al diable, el músic es va enfilar per la soca. Va pujar-.hi tan de presa i tan esverat que, a mig camí, una corda del violí va quedar enganxada en una de les branques .Això va ser el que el va salvar. Resulta que aquella corda va tibar-se  i tibar-se a mesura que l’home s’enfilava, fins que quan es va trencar, va d fer un so tan agut i tan estrident que el llop va creure que l’atacaven. L’animal va fugir espantat.

Agraït a la providència i perquè en quedés un senyal que recordés aquest fets, tan aviat com es va recuperar de l’ensurt el músic va fer una creu de pedra i va manar que la plantessin al capdamunt d'una petita columna de l’era d'aquell mas. Des d'aleshores la gent el coneix com a can Mateu de la Creu i el lloc on va passar tot això s’anomena el Salt del Llop per tal que no se'n perdi la memòria.
  
Extret del llibre El poble dels Cent focs.

dimarts, 27 de novembre de 2012

ânims al company accidentat

Bona nit cargols,
Ahir diumenge sembla ser que un company de pedalades dels cargols, en Rafel Fernández, va ser atropellat per un quad mentre pedalava per les Gavarres.
Desprès d'avisar al 112, l'ambulància se'l va emportar cap a l'hospital.
Tot i no tenir res trencat, està adolorit per tot el cos (clavícula, cames, ...)
Ara te de fer repòs i esperar a veure com recupera.
Fins aviat cargols,

diumenge, 25 de novembre de 2012

CAP DE SETMANA 17/18 NOV

Finalment va arribar el dia de la esperada sortida.

Tot i que ens agrada pedalar també, de tant en tant, ens agrada fer teràpia de grup, o millor dit teràpia de colla, que bàsicament consisteix en trobar-nos el màxim de cargols  per parlar de les sortides, programar nous projectes i reptes i..., a sí que m'endescuidava, menjar i beure!

Aquesta vegada els nostres xef's el cargol Valentí i el cargol Guillem ens han deleïtat amb un estofat de senglar amb patates com a plat fort de la trobada, però no ens hem d'oblidar de la col·laboració per part de tots el cargols amb sublims postres i amb el suport durant tota la trobada de totes les tasques necessàries per a aconseguir un fabulós resultat, que es el que varem aconseguir. 

Felicitats cargols!


Encara que el dia presentava pluja, uns quants cargols, desprès de carregar tota la intendència, ens dirigim cap al nostre destí a Can Collell a els Metges.

Comencem amb unes divertides trialeres...






 ... i un cop reagrupats tornem-hi.



 I ja hem arribat. (Són les 12:00 de dissabte i es pot dir que ja hem finalitzat la part esportiva de "l'estage" del cap de setmana....ufff)



Un cop recuperats, important fer un reconeixement de les instal·lacions (on es la nevera? pregunta el nostre president, el cargol Guillem)

Sense perdre el temps, comencem a preparar el foc per coure el dinar.




Sense anar gaire lluny algun bolet hem trobat, per donar gust al senglar...


 ...que el cargol Valentí ja comença a preparar.


 El cargol Antonio seguint les precises directrius del chef, el cargol Valentí, de com tallar la coca.

Bon profit cargols!

 Un bon entorn, un bon entrecot i uns bons companys, que mes es pot demanar!..... (a si una copa de vi o de cava)


 Ben dinat toca recollir i començar a fer els preparatius per a cuinar el senglar, que els nostres companys el cargol Siso i el cargol Amador no perden de vista.

 Aquí podem veure els nostres xef's els cargols Valentí i Guillem a l'inici de la llarga, lenta, però amb uns resultats deliciosos, preparació del sopar.

El xef cargol Guillem al timó de la cassola, mentre el xef cargol Valentí pren un refrigeri.

 I com que ja teníem gana, el cargol JoanP ens va preparar unes castanyes per berenar...


...i per celebrar-ho ens varen ballar el "GANGNAM STYLE" (versió cargols de les Gavarres)

 Un cop es va tranquil·litzar la cosa, alguns cargols vam estar jugant a les cartes...

 ...i d'altres es varen estimar més fer esport i van seguir la cursa de la Fórmula 1.

L'estofat es comença a sentir vigilat i només falta... 

...afegir alguns ingredients que el cargol Siso (últimament una mica perdut)...

 ...i el cargol XeviG, molt professionalment acaben de preparar.

Uff, quina bona pinta!


I us puc ben assegurar que no només era bona la pinta, realment estava deliciós!!

El cargol JordiM, encarregat de repartir l'estofat...


 ..als famolencs cargols.


I el cargol que volia, un altre plat repetia...

 ...fins que el nostre president, es va dirigir a nosaltres amb unes encertades paraules (com sempre) tot i que ara mateix no aconsegueixo recordar exactament que ens volia dir!

 Encara que no hi ha imatges gràfiques, la festa va continuar....


De bon matí amb gana ens vam aixecar i...

...un bon esmorzar ens vam preparar.


 Un cop tot endreçat cap a casa tornem, una curta pedalada i a Cassà ja hi serem.

Gràcies a tots els cargols per fer que aquesta sortida hagi estat fantàstica.

Fins aviat!