Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pàgina:

Vídeos de sortides amb bici

dimarts, 31 de gener de 2012

Sortida dimarts 30.01.12 per agafar cames per la sortida d'Olot

Can Vilallonga

Font d'El Ganso

Coll de Llumeneres

Coll de Llumeneres

Font de Sant Cristòfol

Avui els cargols Joan Poaté i Valentí hem sortit a fer 37 kms per començar a agafar forma per la sortida d'Olot, hem passat per Can Vilallonga, després direcció Les 2 Rieres hem pujat fins la ctra. de Sta, Pellaia, hem girat cap a la Font d'El Ganso i hem arribat al Coll de Llumeneres, pels Refugis de Les Gavarres hem tornat al poble i passant per davant els bombers i pel Firal hem agafat direcció I.E.S. Cassà i hem arribat fins la Font de St. Cristòfol, seguit hem arribat a Llambilles i pel carril bici hem arribat a Cassà, on després de l'esforç ho hem recompensat amb una birreta i cadascú cap a casa seva. Salut Cargols, ja queda menys per Olot, esperem que la fred que ve no arribi fins al proper cap de setmana.

dimecres, 25 de gener de 2012

SORTIDA DISSABTE 28 DE GENER SANT FELIU DE GUIXOLS.



Avui hem fet 57 kilòmetres per entrenar Olot i ja ens fem una idea de com anirà, no serà el
mateix per que tindrem que puixar més i uns quants kilòmetres més, però ha sigut una presa
de contacte ,no sera un passeig, però jo crec que ens en sortirem , motivats estem¡¡¡¡¡

dimarts, 24 de gener de 2012

Hei cargols a les gavarres hi ha or!

DUES FALDADES D’OR


A les gavarres hi ha or amagat, el problema és que és amagat de fa tant de temps que ningú no sap on es troba. Però  d’haver-n’hi segur que n’hi ha. És tan segur que alguns d’aquests  tresors fins i tot consten en escriptures. És el cas d’un gall d’or que, si hem  de fer cas de les mides que es donen , és el gall més gros que hi ha hagut mai. Una figura d’uns quants dits de gruix i de metre per metre i mig. Aquest gall a més té germà, perquè se sap que se’n va trobar un de semblant a Sant Llorenç de les Arenes, cap a la banda de Flaçà.
Ara bé, saber el lloc om és enterrat ja és més difícil. No per mal explicat, sinó perquè, tal com ha de ser, presenta algun entrebanc,
Cal anar cap al cantó de Camós, al puig del Migdia, a trenc d’alba, i buscar el primer suro on toca el sol. El que encerti el suro i el dia, haurà fet sort.
La gent n’ha fet una dita que no parla d’un gall sinó d’un cassi d’or;

“Puig del Migdia, serra mitjana;
Allà on el sol tocarà, cossi d’or s’hi trobarà .”
És prou atractiu. Però no hi ha ningú que sàpiga  quina és la serra Mitjana, ni quin és el primer suro on toca el sol cada mati. Potser
Aquestes escriptures tinguin alguna cosa a veure amb el que es diu d’un testament del mas Alenyà i del batall de la campana grossa de Camós quan  encara hi havia campanes;

“Serra Gavatxa,puig del Migdia,
A davant del batall de la campana grossa
Hi ha or enterrat.”

Sigui com sigui, hi ha molta gent que s’ha aventura a buscar-lo. La serra Gavatxa sí que existeix, i és cap aquesta banda. Als voltants de can Vergeli  s’hi trobaven tombes i ossos. Com que els soldats d’en Napoleó van passar per aquí, deien que eren carcanades de francesos. Ara , gall, cossi d’or, o simplement, or fos el que fos, el cas és que no se sap de ningú que n’hagi trobat ni una unça.
Si de Sant Cebrià dels Alls anem cap a Sant Cebrià  de Lledó, més conegut com els Metges, l’or també ens fa companyia. Una vegada en aquest poble, per poder comprar un parell de campanes tots els pagesos van convenir a fer una aportació. Cadascú
Va posar-hi el que va poder. Dues dones, però, van comparèixer-hi  amb una faldada d’or cadascuna. Eren la Martína  de can Martí
I la Cebriana de Can Bou.
Gràcies a elles, les campanes van ser de primera. Em senyal d’agraïment, el capellà va decidir batejar-les am el seu nom, Martína i Cebriana.


dilluns, 23 de gener de 2012

Dissabte 21 de gener

Dissabte bàsicament varem fer, pujades i baixades !!!


...i pel camí, el cargol Guillem es va empenyar a ensenyar-nos les seves sabates noves!!!!
...ànims, que al principi tots hem tingut incidents amb els pedals automàtics.









dimecres, 11 de gener de 2012

PRIMER DIA AMB PEDALS AUTOMATICS.

Avui a sigut el meu primer dia amb pedals automàtics.................

La sensació ha sigut bona però estranya, he notat diferencia,

però nomes he anat fins Llagostera i tornar no puc agafar-ho

com referencia, però no he caigut que aixo ja es molt.......

He trobat al principi que hem costava escollir bé la

relació del canvi, ja continuaré provant, el pròxim dia

ja faré alguna pujada..........................

dimecres, 4 de gener de 2012

Animals de les gavarres

UNA CABRA BLANCA

Com  molta gent de casa nostra, quan les condicions de seguretat del país ho van permetre , també els habitants de Vall-llobrega
Van anar a viure a la plana. Primer van fer les cases del raval de Dalt, en un lloc que abans es coneixia amb el nom de ses Portes
I que encara és relativament a la vora de l’església. Després, van començar a construir-les força més avall; al raval de  Baix, al veïnat d’en Rubau  o als masos nous que s’escampen per la plana.Apoc a poc, l’església de Sant Mateu va anar quedant un xic massa lluny i un xic massa apartada, però, encara durant  molt de temps, cada diumenge i cada dia de precepte, tothom del poble hi anava. Un dia que estaven a punt de dir-hi la missa, quan el capellà i les dones ja eren dintre l’església, els homes, que si encara no havien entrat és perquè sempre han fet el ronso abans  d’oir missa, van sentir el bel d’una cabra.
Què és això?- va cridar un d’ells.
Tothom va girar-se. Hi havia una cabra blanca o il·luminada que baixava de la muntanya. Amb el temps, uns dirien que el que van veure era un cérvol; d’altres que era un isard. No hi ha hagut mai ni isards ni cérvols a les Gavarres, és per això que asseguraven que van estranyar-se. Fos el que fos aquell animal, el cas és que tothom va sortir a veure’l.
Sortiu, sortiu! van cridar a les dones.
Les primeres que varen sortir també van avisar aquelles que encara eren a dintre.
Sortiu, sortiu! varen dir.
També va sortir el capellà.
Va ser llavors, quan va veure que l’església era completament buida, que el animal va girar-se i va fugir amunt per les Gavarres.
Tothom va provar d’empaitar-lo. Justament aleshores, la volta de l’església va caure. Es va eslluvinar, com deia la gent d’aquella època. Capellà, homes i dones varen girar-se. Ni un mort, ni un ferit, que tothom havia sortit fora gràcies a aquella cabra