Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pàgina:

Vídeos de sortides amb bici

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Una setmana per recordar, el cargol Sisu torna a agafa la bici després de 3 anys i mig!!!

Sí nois sí, anoteu bé la data, el dilluns 20 d'octubre del 2014, per fi i després de molts intents frustrats, vaig poder convèncer en Sisu perquè agafés la bici, va ser un passeig curt però profitós!


Vam acompanyar l'Àngel a la UNI i ens vam acostar fins a Montilivi pel carril bici, uns 28 kms. de res... i no l'hagués convençut si no hi hagués un bon tiberi pel mig!!!


Total, que com que es va trobar bé i no va patir ni agulletes ni mal d'enlloc, el dijous vam quedar per fer una mica de pujadeta, enfilant pel Mas Bassets i pujant fins al descàrrec, que per cert aquí l'Àngel es va voler fer el "shulo" i volia pujar un repetxonet de res... hahahaaaaa no va durar ni 5 metres, amb pinyons nous i tot!!! El desnivell devia ser del 15% com a mínim!!!


Vam agafar després direcció Matxo Mort i vam baixar fins al Roquetal, aquí si no l'arribo a esperar, el tiu segueix recte i s'em perd!!! :D :D



Hem arribat a destí!!!



Tot cofoi, el veieu oooi??? I encara preguntava si la pujada ja s'havia acabat!!!



I clar, també s'havia d'acabar bé el dia esmorzant un altre cop!!!


A veure doncs si es va animant i ens acompanya a properes sortides!!! T'esperem Sisu!!!

Salut i pedals Cargols!!!

dijous, 16 d’octubre de 2014

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Sortida solitària i sense rumb 6/10/14

Dimarts de la setmana passada, un solitari però valent cargol, es va endinsar a l'aventura per les Gavarres.

Sortint a les 9 del matí m'endinso per algun corriol fins arribar a Can Cassà per començar a pujar fins al Puig de les Miloques, total per baixar fins a les Dues Rieres i fer un corriol de pujada fins al camí que porta fins al coll de Llumeneres per baixar fins a Can Castelló de baix i tornar a pujar i per fi arribar al Coll de Llumeneres (agafeu aire) XD


Un cop allà, enfilo (com si no en tingués prou) per un camí mig amagat que porta per un corriol a la carretera de nou a peu del Matxo Mort. Un cop a dalt, en comptes de passar cap al coll, baixo fins a arribar al Roquetal, on em paro també a veure'n la mina d'aigua, la font, i el safreig.




Passat el Roquetal, continuant cap avall (per fi una estona de baixada després de tant pujar), parada també per veure la font de Can Arbres per acabar a la carretera del Puig d'Arques passant per Can Llac.



A partir de la carretera asfaltada, comença l'aventura... Primer intentant passar per la Font Josepa fins al dolmen de la Cova den Daina i acabar tornant a la carretera, on un cop arribat a Romanyà i fer la foto a la Creu, intentar buscar els corriols que porten fins a la via ferrada, que tampoc trobo, per al final, acabar arribant després de baixar i baixar, i finalment per una trialera que és "per matar-s'hi", a peu de les gorgues de Salenys.



I camina que caminaràs (ja que a partir d'aquí el camí es fa difícil per la vegetació, l'amplada, les roques i els escalons, finalment, trobo camí de nou que porta fins al carril bici. Però... n'he tingut prou? NO! Un cop al trencant de la ruta dels molins, cap avall i a la segona riera trencant a l'esquerra per pujar i anar a buscar el corriol que passa per el costat de la balla. Un cop a Llagostera, i aquest cop sí, toca tornar cap a casa de nou.

Resumint, 47 kms i 1700 m de desnivell per acabar l'endemà amb unes agulletes que Déu ni dor...!