Un mal dia

Comencem amb un abandonament de bon matí per problemes físics , poc després el cargol David ,a patit una caiguda , sense més conseqüències que un capgirell i un forat al casc , sort que els cargols sempre el portem al cap.
I per acabar el cargol Guillem , una branca al mig de la roda li a partit el canvi , sort que amb quatre invents s’ha pogut posar la bici en condicions per almenys arribar a Cassà.

 LA ROCA DE LES TRENTA CREUS

La roca és un bloc de gneis, situat en un indret pendent i inhòspit. Hi ha gravades un nombre indeterminat de creus. Són de diferents mides i aprofiten diversos plans de la roca. Algunes s'assemblen a les creus de Malta. Fa anys (el 1924) l'investigador Joan Gener i Roca en va voler esbrinar l’origen, però no en va treure l'aigua clara. Segons li havien contat, la pedra fou posada pel dimoni i les creus hi eren per "treure els dimonis que a les dotze de la nit hi feien gatzara". Altres versions deien que "s'hi sentien molts terratrèmols i pudor, i que tothom que s'hi acostava no en tornava".

Joan Gener va constatar-ne l'existència des del segle XVIII i opina que pot tractar-se d'un record de la Guerra dels Remences, tot i que és difícil precisar-ne la data de realització i, fins i tot, el motiu. Les creus tenen un cert aire de solemnitat que fan pensar que hi devia passar algun fet tràgic. El que és molt clar és que no hi ha les unces d'or que suposadament s'hi amagaven. Prou que les han cercades. L'únic que n'han tret és escapçar-ne una part.

Extret del blog d’en Xavier cristofol. 

Indrets

El nom de les Gavarres

Fa molts i molts d'anys,els grecs volien envair aquestes muntanyes perquè eren plenes d'oliveres. Desembarcaren amb unes barques  que es deien gavarres i travessaven els  aiguamoixos de la plana a fi de barallar-se amb la gent del país.És del nom d'aquestes barques d'on n'ha sortit el nom d'aquestes muntanyes.
Font,Joan Pigem de can Vinyoles de Mont de Sant Mateu de Montnegre.(extret del llibre de Maruja Arnau Els pobles Gironins.)

Arboç de can Genoer

per camins estrets

tot i patir a les pujades

em arribat al nostre desti , això si molt cansats

L'ARBOÇ DE CAN GENOER

Sota el Puig d’Arques,

tronc arbori corsecat,

capçada de fulles verdes,

a centenari ha arribat.

A centenari ha arribat

de gran alçada, un arboç

per tothom és admirat

la joia del nostre bosc.

I per sobre dels matolls

despuntant la primavera

és guarneix de blancs penjolls

que il·luminen la sendera.

Arribant a la tardor,

boles roges de color.

Octubre, gotes de sang

que s’esclafen sobre el sòl,

es barregen amb el fang

donant menja a qui en vol.

Plantant cara al gener,

arboç de can Genoer,

mil·lenari arbre seràs,

i del bosc, un gegantàs.

19 d'abril de 2011

I per no perdre les nostres tradicions

de Setmana Santa, els cargols hem fet

un brunyol i un gotet de moscatell

Si, si.... els cargols també rebentem

I pe variar, Els Metges tancat...