A cavall entre l'Empordà i el Gironès, Sant Cebrià de Lledó, coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura des del primer terç del segle XIX. Era parròquia al segle XIII i el seu terme comprenia des del puig d'Arques (a Sant Cebrià dels Alls) fins a Santa Pellaia, i tenia una trentena de masos, ara gairebé tots deshabitats. És coneguda com els Metges perquè està dedicada a sant Cosme i sant Damià. S'hi accedeix per un camí forestal que surt de la carretera que va de Cassà de la Selva a la Bisbal, o bé per un altre que surt de la carretera entre Cassà i Llagostera. L'ermita ofereix una vista immillorable del Baix Empordà i de les Gavarres, i si es vol arribar al poblet veí de Santa Pellaia, allà es pot gaudir d'una vista de la plana de l'Empordà des d'un dels punts més elevats de les Gavarres.
Només una de les masies està habitada, can Cama, situada prop de l'església i restaurada en l'actualitat. És curiós el lledoner centenari que fa ombra davant d'aquesta casa, que converteix l'indret en un lloc privilegiat de repòs, també gràcies a la vista.
El 27 de setembre se celebrava, amb motiu de Sant Cosme i Sant Damià, un aplec que s'ha interromput diverses vegades en el temps, també anomenat l'Aplec de la Concòrdia, i que es va suprimir del tot a començament dels anys noranta. Diu una llegenda que aquest aplec va néixer perquè un rei volia aprendre a ballar sardanes, però empordanesos i selvatans no es van avenir sobre si el sistema dels uns o dels altres era el millor. El rei va convocar una assemblea en què es va acordar fer un concurs públic en què una colla de balladors provaria de convèncer els de l'altra comarca. El 27 de setembre es va celebrar el concurs, sense cap acord, i per aquest motiu aquesta trobada va continuar any rere any.