Cargol treu banya
Total de visualitzacions de pàgina:
dilluns, 4 d’abril del 2011
Llegenda i història sobre la imatge de la Verge
Segons una antiga tradició, la construcció del temple dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, va ser motivada per un fet sobrenatural: un dia va caure una gran quantitat de pluja i calamarsa i a partir d'aquest fet, moltes persones, cada dissabte, veien llums fins que entre les runes d'una capella van trobar una tela amb una imatge pintada, (era la Mare de Déu, amb el nen Jesús i un àngel a cada costat) i una talla de la Verge d'uns 60 cm. amb un mantell blau i faldellí vermell.
A part de la llegenda, consta documentalment que la primitiva imatge, que coincideix amb la descrita anteriorment, fou donada per Guillem de Casademunt, el mateix que va cedir els terrenys per edificar el Santuari. Fou destruïda l'any 1710, i es va substituir per una altre que va desaparèixer després que un veí de la zona, durant la Guerra Civil, la va amagar en una bassa que era on ara es troba la "sala gran". En aquesta època també es va cremar la tela, anomenada "Sant Drap".
La imatge actual va ser esculpida, l'any 1943 pel barceloní Josep Espelta. És de fusta policromada, acompanyada de àngels.
Dels Àngels Mare i Regina
a tot mal dau-nos remei;
Vós que teniu milers d'àngels
posats al vostre servei.
...
Des del Far i Rocacorba,
des del Mont i la Salut
des del Coll i de Finestres
implorem el vostre ajut
...
Curiositats
El 8 d'agost de 1958 s'hi celebra la cerimònia nucpcial de Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff. Els casà Mn. Francesc Vilà, rector de Fornells de la Selva i amic personal de Dalí. La parella va demanar discreció i va exigir que no es digués res als mitjans de comunicació. Fou tanta la prudència que el mateix rector del santuari, Mn. Joan Juanola, no va saber qui eren els nuvis fins que van baixar del cotxe.
Lluís Companys hi va pujar amb el seu cotxe nou perquè el capellà el beneís.
Molts militars, aspirants a generals de l'exèrcit espanyol hi han vingut per passar una prova que consistia en preparar un pla estratègic per a la defensa de la muntanya.
Un diumenge de març de 1994, s'hi van aplegar 800 persones per veure la pujada a peu dels gegants i capgrossos de Girona
S'hi han celebrat molts rallyes.
El desembre de 1994, l'entitat "Virage" va realitzar a Sta. Coloma de Farners una "Pujada als Àngels amb Scalextric". El circuit tenia més de 30 m. reproduint la carretera del santuari amb tota mena de detalls.
A cavall entre l'Empordà i el Gironès, Sant Cebrià de Lledó, coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura des del primer terç del segle XIX. Era parròquia al segle XIII i el seu terme comprenia des del puig d'Arques (a Sant Cebrià dels Alls) fins a Santa Pellaia, i tenia una trentena de masos, ara gairebé tots deshabitats. És coneguda com els Metges perquè està dedicada a sant Cosme i sant Damià. S'hi accedeix per un camí forestal que surt de la carretera que va de Cassà de la Selva a la Bisbal, o bé per un altre que surt de la carretera entre Cassà i Llagostera. L'ermita ofereix una vista immillorable del Baix Empordà i de les Gavarres, i si es vol arribar al poblet veí de Santa Pellaia, allà es pot gaudir d'una vista de la plana de l'Empordà des d'un dels punts més elevats de les Gavarres.
Només una de les masies està habitada, can Cama, situada prop de l'església i restaurada en l'actualitat. És curiós el lledoner centenari que fa ombra davant d'aquesta casa, que converteix l'indret en un lloc privilegiat de repòs, també gràcies a la vista.
El 27 de setembre se celebrava, amb motiu de Sant Cosme i Sant Damià, un aplec que s'ha interromput diverses vegades en el temps, també anomenat l'Aplec de la Concòrdia, i que es va suprimir del tot a començament dels anys noranta. Diu una llegenda que aquest aplec va néixer perquè un rei volia aprendre a ballar sardanes, però empordanesos i selvatans no es van avenir sobre si el sistema dels uns o dels altres era el millor. El rei va convocar una assemblea en què es va acordar fer un concurs públic en què una colla de balladors provaria de convèncer els de l'altra comarca. El 27 de setembre es va celebrar el concurs, sense cap acord, i per aquest motiu aquesta trobada va continuar any rere any.
La pedra de les bruixes
Temps enrera, un jove atrevit procedent de Montnegre, es va assabentar que cada nit de St. Joan les bruixes es trobaven en una roca darrera la muntanya de Montigalà.
Ningú sap com se'n va assabentar, però el cas és que ell va saber que si aquella nit ell anava allà i pronunciava les paraules màgiques la seva sort canviaria.
Ell era ambiciós i valent, de tal manera que va esperar impacientment que la nit arribés. Quan la fosca va caure, es va encaminar cap a la roca. Com que el camí no era llarg, abans de mitja nit ja era allà. Com que no va veure a ningú, ni tampoc sentí cap soroll, pronuncià les paraules màgiques i al cap d'un segon la porta s'obrí. Dins era ple de diamants i pedres precioses.
Però, el cas és que ell no en va poder posseir ni una, ja que, tant bon punt ho veié, es va transformar en una estàtua. El següent dia, en despertar, es va trobar enmig la plaça de la Bisbal. Ningú, inclòs ell, no sap com va arribar allà. El que si recorda es com va tornar corrents a casa seva amb la cua entre les cames i com mai més va tornar a la roca. AH! i de ben segur que si el tresor existeix, encara deu ser allà!!!
divendres, 1 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






