Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pĂ gina:

dimarts, 8 de juliol del 2014

Arbres destacats de Les Gavarres

Arboç de Can Genoher
Arboç immens i mil·lenari. El trobem baixant del Puig d'Arques cap a CruĂŻlles, trobareu l'indicador que us durĂ  a la font del mateix nom i a l'arboç.


Pi Gros d'en Cama (Pi de RomanyĂ )
Va ser declarat Arbre Monumental l'any 1991. Un oxidat rètol ho recorda. Actualment estĂ  molt deteriorat: el gran tronc estĂ  molt inclinat i estĂ  subjecte per uns forts cables d'acer. La seva copa no Ă©s proporcional al seu tronc i presenta un brancatge molt aclarit.


Llentiscle de Torrent
Encara que a primera vista aquest "arbre" no sembli gaire espectacular, al fixar-nos-hi una miqueta mĂ©s descobrim que un llentiscle Ă©s, en realitat, una mata, un arbre que generalment tĂ© forma d'arbust. AixĂ­ donc, si tenim en compte que es tracta d'un arbust, la visiĂł ja canvia. 


Alzina de Mas Salelles (2005)
Fa temps que era morta, però s'aguantava encara dreta. Finalment, un dia de vent i de pluja la van fer caure.


Llentiscle de Can Salo
Un Llentiscle Ă©s un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer sĂłn vermells i desprĂ©s es tornen negres. Aquest, Ă©s un dels mĂ©s grans que podem trobar.
llentiscle_de_can_salo_536.jpg

Llentiscle de Mas Vila
Curiós llentiscle el qual es bifurca en dos només sortir de terra, fet que sembli que es tracti de dos arbres quan en realitat només n'és un.
llentiscle_de_mas_vila_533.jpg

Olivera de Mas Genesta
TambĂ© coneguda com la "mil·lenĂ ria". El seu tronc completament massĂ­s, tĂ© 8,66 metres de perĂ­metre i es considera l'olivera mĂ©s gran de la provĂ­ncia de Girona.
olivera_de_mas_genesta._vall_llobrega._534.jpg

Pi de Mas Salvador / Pi Gros / Pi de Can MoratĂł (2004)
És probable que l'arbre fes de fita de terme dividint els termes de Llagostera (Gironès) i Santa Cristina d'Aro (Baix EmpordĂ ), si bĂ© tradicionalment els propietaris l'han considerat de Llagostera. Un cop mort, es va tallar aproximadament el 2009.
pi_de_mas_salvador._2004._535.jpg

Suro de Can Vilaur
suro_de_can_vilaur._532.jpg

Suro del Xarpo
Imponent suro que es pot veure passant per el camí que passa per la vora de la Riera de Cantagalls. Un dels més alts que podem trobar.
suro_del_xarpo._538.jpg

Lledoner de Can Cama
Lledoner centenari situat davant la masia de Can Cama, al costat de l'església coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles-Monells-Sant sadurní de l'Heura. Lloc privilegiat de repòs, amb grans vistes al Montgrí
lledoner_de_can_cama._530.jpg

Lledoner de Can Mercader
Lledoner situat al terme municipal de CassĂ  de la Selva. SĂłn arbres caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, que poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny
lledoner_de_can_mercader._veinat_de_verneda.cassa._531.jpg

Alzina de la Torre Desvern
Situda a la Torre Desvern (Celrà). L'alzina amb 20 m. d'alçada i 3.43 m. de diàmetre, és la més gruixuda del municipi.
alzina_de_la_torre_desvern._celra._527.jpg

Suro de Can Viladomat
Un dels suros més grans que es pot trobar a les Gavarres. Amagat enmig de les muntanyes, es necessiten varies persones per poder-lo rodejar.


Roure de Sant Cristòfol
TĂ© una placa que porta la segĂĽent inscripciĂł: "Aquest roure centenari fou escut protector dels amics de l’ermita. Sant Cristòfol, guardeu-nos sempre. Llambilles, 27 de juliol 1996." Aquest epĂ­graf te el seu origen a la tarda del dissabte 27 de juliol de 1996: es celebrava un casament i una tempesta s’aproximĂ  a les Gavarres i, de sobte, un llamp va caure sobre el roure esmentat amb un gran espetec, esberlant-ne una part i causant un gran ensurt als assistents. Per sort o per la influència divina de Sant Cristòfol ningĂş va prendre mal a excepciĂł del pobre roure que es va assecar.

2 comentaris:

  1. Bona feina Àngel. A veure si aconsegueixes arrencar una mica aquest blog...

    ResponElimina
  2. Molt bona iniciativa Àngel. Felicitats!

    xeviu

    ResponElimina

VĂ­deos de sortides amb bici