Cargol treu banya
Total de visualitzacions de pàgina:
dissabte, 24 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
diumenge, 18 de desembre del 2011
Sortida 17 de desembre de 2011
Avui estem contents! Molts cargols ens hem ajuntat i a punt estem per començar a pedalar.
El cargol Valentí, per poc, però aquest cop ho ha aconseguit!
El cargol Xicu, no vol ser menys i també s'en surt.
I pel camí un tió trobem, i com bons catalans les tradicions hem de seguir.
Tots els cargols varem cantar i ben fort el tió varem picar...
dijous, 15 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
SORTIDA 3 DE DESEMBRE
Amb les baixes d’en Guillem per salut, d’en David per motius familiars, avui ens hem quedat sense reporters per donar fe de la sortida.
A última hora també hem tingut la baixa d’en Xevi, molt constipat, a qui cal agrair el detall de venir fins a Cassà de bon matí a acompanyar-nos uns minuts, igual que en Jordi M.
Hem quedat en Jordi X. i jo, i hem sortit sense saber ben bé cap a on.
12 Km. Després de pujar i més pujar hem arribat a Sta. Pellaia. En Jordi té una teoria i és que sempre que et trobis varis camins no s’ha de dubtar, sempre s’ha d’agafar el que fa més pujada... Dos Km. Per un bonic camí, de baixada, amb aigua, fang i quan jo ja em sentia salvat... una nova pujada cap el Coll del Bou. No cal dir que hem tingut de fer un petit descans.

I per fi baixada, cap a la Font d’en Carreras, el Pas de les Roques (on he tastat les pedres), travessar varis cops el Bugantó, i cap a Llambilles.
Ha estat una baixada molt divertida, novament fang, molta aigua, pedres i mal camí.
Després de Llambilles, a la Font de Sant Cristòfol, l’ultima pujada i cap a casa.
Un bon matí.
A reveure.
Joan
A última hora també hem tingut la baixa d’en Xevi, molt constipat, a qui cal agrair el detall de venir fins a Cassà de bon matí a acompanyar-nos uns minuts, igual que en Jordi M.
Hem quedat en Jordi X. i jo, i hem sortit sense saber ben bé cap a on.
12 Km. Després de pujar i més pujar hem arribat a Sta. Pellaia. En Jordi té una teoria i és que sempre que et trobis varis camins no s’ha de dubtar, sempre s’ha d’agafar el que fa més pujada... Dos Km. Per un bonic camí, de baixada, amb aigua, fang i quan jo ja em sentia salvat... una nova pujada cap el Coll del Bou. No cal dir que hem tingut de fer un petit descans.

I per fi baixada, cap a la Font d’en Carreras, el Pas de les Roques (on he tastat les pedres), travessar varis cops el Bugantó, i cap a Llambilles.
Ha estat una baixada molt divertida, novament fang, molta aigua, pedres i mal camí.
Després de Llambilles, a la Font de Sant Cristòfol, l’ultima pujada i cap a casa.
Un bon matí.
A reveure.
Joan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
