SĂ nois sĂ, anoteu bĂ© la data, el dilluns 20 d'octubre del 2014, per fi i desprĂ©s de molts intents frustrats, vaig poder convèncer en Sisu perquè agafĂ©s la bici, va ser un passeig curt però profitĂłs!
Vam acompanyar l'Àngel a la UNI i ens vam acostar fins a Montilivi pel carril bici, uns 28 kms. de res... i no l'hagués convençut si no hi hagués un bon tiberi pel mig!!!
Total, que com que es va trobar bĂ© i no va patir ni agulletes ni mal d'enlloc, el dijous vam quedar per fer una mica de pujadeta, enfilant pel Mas Bassets i pujant fins al descĂ rrec, que per cert aquĂ l'Ă€ngel es va voler fer el "shulo" i volia pujar un repetxonet de res... hahahaaaaa no va durar ni 5 metres, amb pinyons nous i tot!!! El desnivell devia ser del 15% com a mĂnim!!!
Vam agafar després direcció Matxo Mort i vam baixar fins al Roquetal, aquà si no l'arribo a esperar, el tiu segueix recte i s'em perd!!! :D :D
Hem arribat a destĂ!!!
Tot cofoi, el veieu oooi??? I encara preguntava si la pujada ja s'havia acabat!!!
I clar, també s'havia d'acabar bé el dia esmorzant un altre cop!!!
A veure doncs si es va animant i ens acompanya a properes sortides!!! T'esperem Sisu!!!
Salut i pedals Cargols!!!
Cargol treu banya
Total de visualitzacions de pĂ gina:
diumenge, 26 d’octubre del 2014
dijous, 16 d’octubre del 2014
dilluns, 13 d’octubre del 2014
Sortida solitĂ ria i sense rumb 6/10/14
Dimarts de la setmana passada, un solitari però valent cargol, es va endinsar a l'aventura per les Gavarres.
Sortint a les 9 del matà m'endinso per algun corriol fins arribar a Can Cassà per començar a pujar fins al Puig de les Miloques, total per baixar fins a les Dues Rieres i fer un corriol de pujada fins al camà que porta fins al coll de Llumeneres per baixar fins a Can Castelló de baix i tornar a pujar i per fi arribar al Coll de Llumeneres (agafeu aire) XD
Un cop allà , enfilo (com si no en tingués prou) per un camà mig amagat que porta per un corriol a la carretera de nou a peu del Matxo Mort. Un cop a dalt, en comptes de passar cap al coll, baixo fins a arribar al Roquetal, on em paro també a veure'n la mina d'aigua, la font, i el safreig.
Sortint a les 9 del matà m'endinso per algun corriol fins arribar a Can Cassà per començar a pujar fins al Puig de les Miloques, total per baixar fins a les Dues Rieres i fer un corriol de pujada fins al camà que porta fins al coll de Llumeneres per baixar fins a Can Castelló de baix i tornar a pujar i per fi arribar al Coll de Llumeneres (agafeu aire) XD
Un cop allà , enfilo (com si no en tingués prou) per un camà mig amagat que porta per un corriol a la carretera de nou a peu del Matxo Mort. Un cop a dalt, en comptes de passar cap al coll, baixo fins a arribar al Roquetal, on em paro també a veure'n la mina d'aigua, la font, i el safreig.
Passat el Roquetal, continuant cap avall (per fi una estona de baixada després de tant pujar), parada també per veure la font de Can Arbres per acabar a la carretera del Puig d'Arques passant per Can Llac.
A partir de la carretera asfaltada, comença l'aventura... Primer intentant passar per la Font Josepa fins al dolmen de la Cova den Daina i acabar tornant a la carretera, on un cop arribat a Romanyà i fer la foto a la Creu, intentar buscar els corriols que porten fins a la via ferrada, que tampoc trobo, per al final, acabar arribant després de baixar i baixar, i finalment per una trialera que és "per matar-s'hi", a peu de les gorgues de Salenys.
I camina que caminarĂ s (ja que a partir d'aquĂ el camĂ es fa difĂcil per la vegetaciĂł, l'amplada, les roques i els escalons, finalment, trobo camĂ de nou que porta fins al carril bici. Però... n'he tingut prou? NO! Un cop al trencant de la ruta dels molins, cap avall i a la segona riera trencant a l'esquerra per pujar i anar a buscar el corriol que passa per el costat de la balla. Un cop a Llagostera, i aquest cop sĂ, toca tornar cap a casa de nou.
Resumint, 47 kms i 1700 m de desnivell per acabar l'endemĂ amb unes agulletes que DĂ©u ni dor...!
divendres, 3 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)