Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 29 d’abril del 2011

 LA ROCA DE LES TRENTA CREUS

La roca és un bloc de gneis, situat en un indret pendent i inhòspit. Hi ha gravades un nombre indeterminat de creus. Són de diferents mides i aprofiten diversos plans de la roca. Algunes s'assemblen a les creus de Malta. Fa anys (el 1924) l'investigador Joan Gener i Roca en va voler esbrinar l’origen, però no en va treure l'aigua clara. Segons li havien contat, la pedra fou posada pel dimoni i les creus hi eren per "treure els dimonis que a les dotze de la nit hi feien gatzara". Altres versions deien que "s'hi sentien molts terratrèmols i pudor, i que tothom que s'hi acostava no en tornava".
Joan Gener va constatar-ne l'existència des del segle XVIII i opina que pot tractar-se d'un record de la Guerra dels Remences, tot i que és difícil precisar-ne la data de realització i, fins i tot, el motiu. Les creus tenen un cert aire de solemnitat que fan pensar que hi devia passar algun fet tràgic. El que és molt clar és que no hi ha les unces d'or que suposadament s'hi amagaven. Prou que les han cercades. L'únic que n'han tret és escapçar-ne una part.

Extret del blog d’en Xavier cristofol. 

dimecres, 27 d’abril del 2011

El nom de les Gavarres

Fa molts i molts d'anys,els grecs volien envair aquestes muntanyes perquè eren plenes d'oliveres. Desembarcaren amb unes barques  que es deien gavarres i travessaven els  aiguamoixos de la plana a fi de barallar-se amb la gent del país.És del nom d'aquestes barques d'on n'ha sortit el nom d'aquestes muntanyes.
Font,Joan Pigem de can Vinyoles de Mont de Sant Mateu de Montnegre.(extret del llibre de Maruja Arnau Els pobles Gironins.)

dimarts, 26 d’abril del 2011

Arboç de can Genoer

per camins estrets

tot i patir a les pujades





em arribat al nostre desti , això si molt cansats











dissabte, 23 d’abril del 2011

L'ARBOÇ DE CAN GENOER


Sota el Puig d’Arques,
tronc arbori corsecat,
capçada de fulles verdes,
a centenari ha arribat.

A centenari ha arribat
de gran alçada, un arboç
per tothom és admirat
la joia del nostre bosc.

I per sobre dels matolls
despuntant la primavera
és guarneix de blancs penjolls
que il·luminen la sendera.
Arribant a la tardor,
boles roges de color.

Octubre, gotes de sang
que s’esclafen sobre el sòl,
es barregen amb el fang
donant menja a qui en vol.

Plantant cara al gener,
arboç de can Genoer,
mil·lenari arbre seràs,
i del bosc, un gegantàs.


dimarts, 19 d’abril del 2011

19 d'abril de 2011




I per no perdre les nostres tradicions



de Setmana Santa, els cargols hem fet



un brunyol i un gotet de moscatell







Si, si.... els cargols també rebentem











I pe variar, Els Metges tancat...







Brunyols i moscatell



les tradicions també les mantenim vives.

dijous, 14 d’abril del 2011

El drac de les Gavarres

Fa molt de temps va passar un dia ,el foc va fer créixer la terra i van néixer les Gavarres.Durant anys no va poder arrelar-hi cap planta, perquè,cuan són joves com que sempre cremen ,no hi ha res que poguí viure a les muntanyes .Però la gent que habitava la plana va tenir prou paciència i seny per esperar que passessin els anys i que es refredessin.Sabien que les muntanyes noves com aquelles eren plenes de pedra tosca i en un temps en que l'aigua era més aviat escassa perquè la terra la filtrava quasi tota , rentar amb pedra tosca era l'unica manera de poder tenir la roba neta.
Una vegada una noia que avia anat a buscar-ne un cove per el mercat del divendres va veure un drac que la seguia.Feia setmanes que l'havia estada espiant d'amagat,perquè encara que sembli mentida els dracs s'enamoren.
Era l'animal més repugnant que hagi existit mai; la pell de color rovelló, el cos inflat i botit, les ales curtes i serrades.En veure'l, aquella noia va arrancar a córrer cims avall morta de por .El drac va anar-li darrere.
-Aturat,aturat- li anava cridant.
Peró la noia no volia aturar-se ,que, com més crits sentia, tot era voler baixar més de pressa.
Fins que al final, de tant que va espantar-se i de tant esverada que anava, va relliscar i va anar a caure a dins d'una esquerda.
Déu meu, on deu ser?- va dir-se el drac .
Mirés on mirés no la veia.
Potser, si no hagués tingut el nas tan ple de foc i de sofre, hauria pogut fer-lo servir per buscar- la, però el cas és que els nassos dels dracs no serveixen.
De manera que,després de cercar inútilment durant hores i hores, aquell animal va enfilar-se al puig més alt de les Gavarres, va clavar les urpes a terra i va començar a gratar.No va parar fins que va veure la plana.Després, va anar a un altre puig i va fer el mateix. Al cap d'unes hores, hi havia gratalls a moltes d'aquelles muntanyes,uns gratalls amples i fons, llargs com llargues són les Gavarres.Però ni així no es va cansar de gratar.
Hauria foradat tot el món per poder trobar la seva estimada.

dimecres, 13 d’abril del 2011

ESMORZAR MONELLS.


Quin record¡¡¡¡¡¡¡¡
Com pot ser que de la manera que anava dopat, tingues aquella "pajara" pujant
el Montigalà???????????

dimarts, 12 d’abril del 2011


INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
El Massís de l’Ardenya és un sistema muntanyós de substrat granític i alçades
modestes pertanyent a la part gironina de la Serralada Litoral Catalana. La vall del
Ridaura, o Vall d’Aro, l’individualitza respecte el massís de les Gavarres. La
combinació de diferents processos al llarg de la història geològica d’aquest
massís (meteorització química, esfondrament de la vall, erosió fluvial) ha donat
lloc a un paisatge constituït per un conjunt de formes característiques del modelat
granític. El conjunt és una interessant mostra de la geomorfologia en roques
magmàtiques, tant pel que fa a les formes majors (doms, torres rocalloses), com a
petita escala (cadolles, taffoni…).
La fàcil accessibilitat i la situació relativa d’aquestes formes, permeten unes
perspectives de gran interès paisatgístic i moltes possibilitats didàctiques. Alguns
elements, com la roca cavallera basculant de la Pedralta, formen part de la
tradició cultural i turística de la zona.

CARGOL TREU BANYA, PUJA A LA ............



Més de Solius (12 d'abril de 2011)

Finalment arribem a dalt. Però en Guillem no en feia prou i ...


Solius

a partir d'aquest punt o deixem pels escaladors..


dijous, 7 d’abril del 2011

el moli d'en Moner

El ridaura tot i el seu cabal modest va ser capaç d'alimentar els set molins que té dins el terme de Llagostera,només el de baix de can Moner es va mecanitzar a començament del s.xx, amb una màquina de vapor.En aquest moment es conserva encara l'edifici de tres pisos que era on es feia el procès de molta del gra pel sistema conegut com de gravetat,consistia en un proces de mòlta progressiva en caiguda vertical,i la característica es la xemeneia de rajol.La seva construcció s'enmarca dins la substitució dels molins tradicionals per molins de vapor més productius.

moli den Moner


dilluns, 4 d’abril del 2011


Llegenda i història sobre la imatge de la Verge

Segons una antiga tradició, la construcció del temple dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, va ser motivada per un fet sobrenatural: un dia va caure una gran quantitat de pluja i calamarsa i a partir d'aquest fet, moltes persones, cada dissabte, veien llums fins que entre les runes d'una capella van trobar una tela amb una imatge pintada, (era la Mare de Déu, amb el nen Jesús i un àngel a cada costat) i una talla de la Verge d'uns 60 cm. amb un mantell blau i faldellí vermell.
A part de la llegenda, consta documentalment que la primitiva imatge, que coincideix amb la descrita anteriorment, fou donada per Guillem de Casademunt, el mateix que va cedir els terrenys per edificar el Santuari. Fou destruïda l'any 1710, i es va substituir per una altre que va desaparèixer després que un veí de la zona, durant la Guerra Civil, la va amagar en una bassa que era on ara es troba la "sala gran". En aquesta època també es va cremar la tela, anomenada "Sant Drap".
La imatge actual va ser esculpida, l'any 1943 pel barceloní Josep Espelta. És de fusta policromada, acompanyada de àngels.

Dels Àngels Mare i Regina
a tot mal dau-nos remei;
Vós que teniu milers d'àngels
posats al vostre servei.
...
Des del Far i Rocacorba,
des del Mont i la Salut
des del Coll i de Finestres
implorem el vostre ajut
...

Curiositats

El 8 d'agost de 1958 s'hi celebra la cerimònia nucpcial de Salvador Dalí i Gala-Elena Diakanoff. Els casà Mn. Francesc Vilà, rector de Fornells de la Selva i amic personal de Dalí. La parella va demanar discreció i va exigir que no es digués res als mitjans de comunicació. Fou tanta la prudència que el mateix rector del santuari, Mn. Joan Juanola, no va saber qui eren els nuvis fins que van baixar del cotxe.
Lluís Companys hi va pujar amb el seu cotxe nou perquè el capellà el beneís.
Molts militars, aspirants a generals de l'exèrcit espanyol hi han vingut per passar una prova que consistia en preparar un pla estratègic per a la defensa de la muntanya.
Un diumenge de març de 1994, s'hi van aplegar 800 persones per veure la pujada a peu dels gegants i capgrossos de Girona
S'hi han celebrat molts rallyes.
El desembre de 1994, l'entitat "Virage" va realitzar a Sta. Coloma de Farners una "Pujada als Àngels amb Scalextric". El circuit tenia més de 30 m. reproduint la carretera del santuari amb tota mena de detalls.

A cavall entre l'Empordà i el Gironès, Sant Cebrià de Lledó, coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura des del primer terç del segle XIX. Era parròquia al segle XIII i el seu terme comprenia des del puig d'Arques (a Sant Cebrià dels Alls) fins a Santa Pellaia, i tenia una trentena de masos, ara gairebé tots deshabitats. És coneguda com els Metges perquè està dedicada a sant Cosme i sant Damià. S'hi accedeix per un camí forestal que surt de la carretera que va de Cassà de la Selva a la Bisbal, o bé per un altre que surt de la carretera entre Cassà i Llagostera. L'ermita ofereix una vista immillorable del Baix Empordà i de les Gavarres, i si es vol arribar al poblet veí de Santa Pellaia, allà es pot gaudir d'una vista de la plana de l'Empordà des d'un dels punts més elevats de les Gavarres.
Només una de les masies està habitada, can Cama, situada prop de l'església i restaurada en l'actualitat. És curiós el lledoner centenari que fa ombra davant d'aquesta casa, que converteix l'indret en un lloc privilegiat de repòs, també gràcies a la vista.
El 27 de setembre se celebrava, amb motiu de Sant Cosme i Sant Damià, un aplec que s'ha interromput diverses vegades en el temps, també anomenat l'Aplec de la Concòrdia, i que es va suprimir del tot a començament dels anys noranta. Diu una llegenda que aquest aplec va néixer perquè un rei volia aprendre a ballar sardanes, però empordanesos i selvatans no es van avenir sobre si el sistema dels uns o dels altres era el millor. El rei va convocar una assemblea en què es va acordar fer un concurs públic en què una colla de balladors provaria de convèncer els de l'altra comarca. El 27 de setembre es va celebrar el concurs, sense cap acord, i per aquest motiu aquesta trobada va continuar any rere any.

A TORNAT ENTRE NOSALTRES

ATENCIÓ : ja tenim al mestre cargol recuperat , ja torna a pedalar.




La pedra de les bruixes

Temps enrera, un jove atrevit procedent de Montnegre, es va assabentar que cada nit de St. Joan les bruixes es trobaven en una roca darrera la muntanya de Montigalà.

Ningú sap com se'n va assabentar, però el cas és que ell va saber que si aquella nit ell anava allà i pronunciava les paraules màgiques la seva sort canviaria.

Ell era ambiciós i valent, de tal manera que va esperar impacientment que la nit arribés. Quan la fosca va caure, es va encaminar cap a la roca. Com que el camí no era llarg, abans de mitja nit ja era allà. Com que no va veure a ningú, ni tampoc sentí cap soroll, pronuncià les paraules màgiques i al cap d'un segon la porta s'obrí. Dins era ple de diamants i pedres precioses.

Però, el cas és que ell no en va poder posseir ni una, ja que, tant bon punt ho veié, es va transformar en una estàtua. El següent dia, en despertar, es va trobar enmig la plaça de la Bisbal. Ningú, inclòs ell, no sap com va arribar allà. El que si recorda es com va tornar corrents a casa seva amb la cua entre les cames i com mai més va tornar a la roca. AH! i de ben segur que si el tresor existeix, encara deu ser allà!!!

divendres, 1 d’abril del 2011

Vídeos de sortides amb bici