Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pĂ gina:

dilluns, 30 de setembre del 2013

L’ERA DE LA LLACA



Ahir vaig fer una sortida amb bici per les Gavarres , tot de cop veig un conill atravesar  el camĂ­ i amb uns segons uns gossos que ensumaven pels voltants .
Vaig sentir caçadors i amb va venir al cap aquesta historia. 









L’ERA DE LA LLACA


Any rere any, tant si plou com si neva, el vespre abans que acabi la veda i que els caçadors tornin a cacera , quan comença a ser fosc, conills i llebres surten dels seus caus i dels seus amagatalls i s’encaminen cap a l’era de la Llaca. Tots els caçadors saben això de fa temps, però com que la cacera no comença fins al matĂ­ segĂĽent, no poden anar a disparar-hi.
Un cop aplegats en aquell lloc, llebres i conills escolten el conill que tenen per quefe.
És un animal vell i prudent, carregat de seny i experiència. Si fa no fa, cada any els adverteix el mateix:
Quan veieu un caçador amb aquells barrets que porten, aquelles benes a les cames, tan ben vestit, una escopeta nova i tot allò: no correu gaire, no tingueu por.
Tots riuen i criden, encara que sempre hi ha algun petit, fill de l’ultima llodrigada, que s’espanta.
I si ens disparen? – diu preocupat.
No hi pateixis pas – li va contestar el conill gran.
I, com  que no el veu convençut, afegeix:
Aquest van a esmorzar al bosc, a veure quatre glops de vi i a coure una botifarra .
Els altres s’animen de nou. A les hores unes quantes llebres i uns quants conills es posen a ballar. Hi ha anys que alguns que vigilen des del Roquetal  baixen cridant i s’ajunten a la gresca.
No has vist res?- els demanen els companys .
Res? diuen ells. Des d’aquelles roques es veu el mas del Roquetal, can Llac, el puig Aldric i , en el fons, darrera de tot, l’aigua de mar.
Ara bé crida el quefe.
I amb el to de veu amb què ho ha dit, llavors Ă©s tothom que s’espanta.
Quan veieu un d’aquestes muntanyes , un pagès sec, sense afaitar de quinze dies, amb una escopeta de pistĂł o una d’aquestes amb galls, cames ajudeu-me, que aquests sĂłn perillosos
Quant senten aquestes paraules, no riu ningĂş. Hi ha tristesa i por a totes les cares.
Els més petits voldrien plorar.
Vinga! Crida el cap, marxeu de seguida que hagi passat llista.Com cada any, quan  acabi la veda tornarem  a trobar-nos en aquesta mateixa esplanada. Compto que m’heu escoltat i que no en faltaran gaires. 
    
 Extret del llibre El poble dels centfocs.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Sortida dissabte 14 de setembre, a la tarda. Rutes de la Fira de Sta. Tecla.

Hola Cargols, per acabar de definir els traçats que farem el dia 22 per la Fira de Sta. Tecla de CassĂ , hem quedat a les 4 de la tarda davant el col·legi Aldric, el mateix punt de sortida de les rutes de la Fira.
Primer farem el traçat familiar (Cassà-Campllong-Llambilles-Cassà) i després enllaçarem davant l'Inecsa cap a la ruta pels més "marxosos".
Apunteu-vos a comentaris i mireu de venir força gent, ja que ens haurem de dividir en 2 grups per fer els 2 traçats, i tothom ha de tenir clar per on passarà cadascú.
Es va parlar també de començar a esbrossar una mica les trialeres i corriols per on passarem a la ruta més activa, ja que la última vegada hi havia trams que estaven força bruts, jo tinc 2 falç per començar a fer alguna cosa....
Recordeu:
Dia: Dissabte 14 de setembre
Lloc: Davant el Col·legi Aldric
Hora: 16.00h

VĂ­deos de sortides amb bici