LA RUTA SUSQUEDA-SAU-SUSQUEDA EL DIA SENSE FI.

Com us ho podria dir per que fos senzill i fos veritat.............

Aquesta frase coneguda, amb dona peu per explicar el que varem viure en aquesta
sortida.
No és senzill explicar tot el que varem veure,viure i experimentar en una jornada
llarga, divertida, emocionant,incerta i plena d'emocions.
I us explicaré la meva veritat, cosa complexa per que són deu les veritats, doncs cada
u de nosaltres varem viure de manera diferent el que va ser la ruta, tot i que de ben
segur coincidirem amb moltes coses.
Mentre descarregavem les bicicletes, pensava com seria la sortida si suau, dura, allò
que esperes que tot vagi bé , ens varem saludar, doncs hi havia gent que no ens coneixíem,
varem començar a pedalar amb ganes i amb il·lusió de passar per uns paratges que no
eran coneguts, el matí era fred i el primers quilometres eran plans i anavem vorejant el
pantà de Susqueda, jo vaig tenir el primer incident una punxada al neumàtic.
El paisatge era molt bonic i desprès de varies pujades que ens varen fer despertar, varem
arribar al pantà de Sau, un altre lloc amb unes vistes espectaculars.
Desprès de repostar forces amb un esmorzar amb fonament i un petit descans, enfilarem
cap a Rupit per una carretera que no parava de enfilar amunt fins arribar a un desviament que
alguns varen aprofitar per anar a veure el espectacular salt se Sallent, els altres no varem
acabar d'arribar, en el meu cas per la por a les alçades.
Quan arribarem a Rupit em va sorprendre , jo no hi havia estat mai, era com un poble
de postal, valia la pena patir per veure aquest lloc, allà varem dinar per agafar forces per
afrontar el final de la ruta .
Varem baixar fins agafar la pista que porta cap el Susqueda per l'altre banda del pantà
una pista de baixada molt divertida i varem arribar en el moment decissiu del dia, el dubte
dels dos camins i no és que no portesim mapa, és que no estava clar, però varem decidir
i per el que sabem ara, era la ruta més llarga¡¡
Sabíem que el pantà estava a baix, però després de fer un descens molt divertit, el camí
tornar a enfilar i no enteniem perquè, amb una pista molt complicada per les pedres
i l'erosió de l'aigua.
Aquí varem començar els nostres problemes de cansament, desmoralització i el passar
l'estona,  la falta de líquids , doncs feia moltes hores que estavem sobre la bicicleta.
Allò no tenia bona pinta, no hi havia cap casa per preguntar i tornar enrere era una idea
dolenta perquè portavem molts quilòmetres i a la pista no parava de pujar.
Va arribar la segona punxada del dia en Joan va rebentar càmara i coberta, varem tenir que
improvisar una reparació d'emergència.
Estavem preocupats , s'establa fent tard i no arribavem a cap referència, només veiem el
pantà cada vegada més lluny, sense gaires forces i amb una moral una miqueta baixa,
varem veure l'antena de la mare de Déu del Far i el poble de Sant Martí de Sacalm, les
forces ens varem tornar i gràcies a uns lavabos poder omplir les botelles d' aigua i
reposar per fer l'últim tram, una baixada d' uns 9 quilòmetres molt divertida fins el
pantà de Susqueda i tornaren les punxades de neumàtics ,dos i el mateix en David.
L' últim tram va ser extenuant pujar fins els cotxes doncs no es podia travessar el
pantà.
Quan baix arribar el cotxe no tenia ganes de desmuntar ni carregar la bicicleta només
sentar-me a terra i reposar.
Cansats però satisfets del dia passat varem tornar a casa.

El record que tinc d'aquesta sortida és de moltes emocions, diversió, companyerisme,
cansament, desmoralització,angoixa, alegria, descans i aventura.
Totes les dificultats són superades en equip i cada persona amb el seu caràcter suma per
aconseguir continuar, fan falta els optimistes, els coherents, els que animen als altres,
els prudents, els realistes, els espontanis, els sensats,  tots sumen per arribar fins el final.


Espero fer més sortides com aquesta amb la gent com vosaltres, per unes hores m'oblido
dels meus problemes.



Gracies a tots i fins aviat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡