PEDALANT PER L'ALT EMPORDÀ

Hola cargols!
Un any més ens hem trobat al Port de la Selva per pedalar una mica, i sobretot per gaudir de la companyia d'uns amics.
La sortida es va iniciar amb dubtes, ja que començava a ploure, però la varem poder continuar i la varem acabar sota un diluvi amb tots els cargols xops com ànecs!
Tot i això penso que va ser una sortida molt maca, no excessivament exigent, però amb unes fantàstiques vistes i uns molt bons companys de pedalada.
Cargols, espero que us hagi agradat i si la resposta es afirmativa i l'any vinent voleu tornar a venir, esteu convidats!

Molt d'hora a Cassà i el temps apunta a pluja.

 Però els cargols no tenim por d'una mica d'aigua...

 ...i es decideix de iniciar la marxa cap al Port de la Selva...

 ...contents i feliços, coneixedors dels bons moments que ens esperen.

Un cop al Port de la Selva, el temps no es presenta millor...

 ...però els cargols ens preparem...

...i comencem la sortida...

 ...però no sense fer abans la foto oficial de l'inici de la ruta.

Comencem pujant...

...i pujant...

 ...sota una fina pluja que ens obligava a posar-nos i treure'ns els paravents.

 Finalment arribem al coll de la Torre a on varem decidir de modificar la ruta...

 ... per evitar trams que a sota la pluja i amb el terreny humit...

 ...podien ser perillosos.

Sense entrenar, sense dormir però amb una empenta inigualable, el cargol Jose gaudint d'unes fantàstiques vistes sobre la badia de Roses.

Continuem la ruta, evidentment direcció cap al núvol!

 Tots ben protegits, al president no li cal, i amb bon humor...

 ...fins al primer petit incident (roda rebentada)

 Alguns cargols s'ho miren...

 ...mentre la resta també s'ho mira però de més a prop, mentre el cargol Joan treballa!

No hi ha maneres, s'ha de tornar a desmuntar la roda...

...i entre tots trobar la solució...

...mentre altres cargols fan curses!!!

 Continuem la ruta amb unes maravelloses vistes.

Després d'una divertida baixada, torna a venir pujada.

 El cargol més jove, com ho vol fer seguir tot, comença a tenir símptomes de esgotament i aprofita les esperes per fer un son!

I ja tenim a la vista Cadaqués!

Comença la baixada...

 ...fins que arribem al poble.

Una passejada pels carrers de Cadaqués...

...fins arribar al punt de la nostra parada de avituallament.

Un petit esmorzar i les fotos de rigor, perquè quedi constància de la nostra fita...

...i tornem-hi! Però al cap de poc, un petit incident ens va retenir encara al terme de Cadaqués.

 Ara sí, continuem pedalant...

...i desprès d'un canvi de ruta, decidim de agafar el GR11, directe cap al Port de la Selva, ja que anem molt justos de temps.

Però per ser un GR, no vol dir que sigui un camí més fàcil.

Un cop superat un tram de trialeres i corriols de pujada que varem tenir de fer a peu...

...la meteorologia ens regala una bona remullada...

 ...que ja no ens va deixar...

 ...fins arribar al Port de la Selva.

En aquesta foto feta per el cargol Joan, podem apreciar quina era la intensitat de la pluja.


I donem per acabada la pedalada, una mica remullada però en la que varem poder gaudir d'una petita mostra del terreny de l'Alt Empordà.

Un cop dutxats i amb roba seca, el nostre reconegut XEF, el cargol Valentí, ens va tornar a delectar amb un deliciós arrós.

 ...que juntament amb tot una serie de "delicatessen"...

...va fer que tinguéssim un fantàstic dinar.

 

Evidentment no podia faltar...

...el cava personalitzat per als Cargols de les Gavarres...

...amb el que tots els cargols varem brindar, desitjant poder tornar a repetir sortides com aquesta.

 Aprofito per donar les gràcies a tots els cargols per el detall, però sincerament no calia, sereu sempre benvinguts a Can Marçel.

Desprès de fer un cafetó i reposar una mica...

...decidim anar a fer un passeig (amb un fantàstic sol)...

  ...i tot xino-xano ens arribem al poble de Selva de Mar.

Com que la "caminata" ens va fer agafar una mica de sed, el cargol Valentí ens va preparar uns "mojitos"...

...i desprès varem preparar el sopar... i varem sopar...i varem fer postres... i varem fer cafè... ui no!, ens vàrem saltar els cafès! que venia després?

Total que alguns cargols van marxar i uns altres ens vàrem quedar a dormir. Dormir?

El cargol Valentí ens va tornar a delectar, aquest cop amb una serenata de ronquets.

Però roncar, roncar, eehh!!!

Cargols, un any més hem gaudit d'unes hores fent una activitat que ens fascina, però que al final es l'excusa per trobar-nos uns amics i companys.

Moltes gràcies a tots per compartir aquests moments i un record per als que no ens han pogut acompanyar.

Fins aviat cargols!