30 de Desembre Els Àngels Innocents

Deixant de banda motius religiosos, es diu que el dia dels innocents amb caràcter festiu te el seu origen fa molts anys, quan en l’època més dura de l’any a nivell climatològic i coincidint en un període de poca activitat als camps, la gent necessitava divertir-se i relacionar-se amb els seus veïns . Així en ple hivern, s’organitzaven jornades de festa i disbauxa. A partir d’aquí el 28 de desembre es converteix en el dia més habitual en fer bromes als nostres coneguts. Jo confiat en que aquest dia ja havia passat i coneixent els recorregut que avui s’anunciava m’he atrevit a acompanyar a en Jordi M.,l’Àngel i en Joan P. fins els Àngels. Error !!! avui és el dia dels àngels innocents i jo no ho sabia. De totes maneres com que el que es fa a la muntanya es queda a la muntanya no us ho puc pas explicar. Hem començat el dia amb un paisatge glaçat i un fred de collons. No us puc pas explicar que quan hem arribat al encreuament dels quatre camins i com que jo anava ja una mica justet de forces hem decidit agafar unes trialeres i anar a esmorzar a Quart. Hi havia el perill de que als Àngels tinguessin tancat i tots sabíem el que ens quedava. Cap a baix faltava gent i em gaudit de valent. No us puc pas dir, que quan hem arribat a baix de tot allò no portava enlloc i em hagut de fer el mateix camí de tornada, en Jordi en bici, en Joan i l’Àngel força bé i jo a peu. Hem tornat a fer el cim i aquest cop si sabíem el camí a seguir. Unes roderes de moto ens ho posaven ben clar. Quina passada de baixada...pedres, sorra perill i adrenalina...a tope. Tampoc us puc dir que quan hem arribat a baix estàvem més perduts que abans. GPS, paciència i com diu la Mairena, “val més agafar-s’ho amb bon humor que tenir al cul un tumor.” No us diré pas que la tornada ha estat molt dura, ni diré mai que en Jordi i tot ha pujat a peu. Hem tornat a arribar a dalt i sorpresa!!! Després d’una hora fen tombs eren novament al encreuament de quatre camins. Els nens han aprofitat per jugar en les basses. Hem agafat un camí conegut i tornem a baixar a tot drap fins a Quart. A Can Ginesta ens hem aturat a fer un bon esmorzar. Hem menjat, hem begut i em rigut una estona. Al arribar a Cassà ens hem fotografiat en el mural.