Animals de les gavarres

UNA CABRA BLANCA

Com  molta gent de casa nostra, quan les condicions de seguretat del país ho van permetre , també els habitants de Vall-llobrega

Van anar a viure a la plana. Primer van fer les cases del raval de Dalt, en un lloc que abans es coneixia amb el nom de ses Portes

I que encara és relativament a la vora de l’església. Després, van començar a construir-les força més avall; al raval de  Baix, al veïnat d’en Rubau  o als masos nous que s’escampen per la plana.Apoc a poc, l’església de Sant Mateu va anar quedant un xic massa lluny i un xic massa apartada, però, encara durant  molt de temps, cada diumenge i cada dia de precepte, tothom del poble hi anava. Un dia que estaven a punt de dir-hi la missa, quan el capellà i les dones ja eren dintre l’església, els homes, que si encara no havien entrat és perquè sempre han fet el ronso abans  d’oir missa, van sentir el bel d’una cabra.

Què és això?- va cridar un d’ells.

Tothom va girar-se. Hi havia una cabra blanca o il·luminada que baixava de la muntanya. Amb el temps, uns dirien que el que van veure era un cérvol; d’altres que era un isard. No hi ha hagut mai ni isards ni cérvols a les Gavarres, és per això que asseguraven que van estranyar-se. Fos el que fos aquell animal, el cas és que tothom va sortir a veure’l.

Sortiu, sortiu! van cridar a les dones.

Les primeres que varen sortir també van avisar aquelles que encara eren a dintre.

Sortiu, sortiu! varen dir.

També va sortir el capellà.

Va ser llavors, quan va veure que l’església era completament buida, que el animal va girar-se i va fugir amunt per les Gavarres.

Tothom va provar d’empaitar-lo. Justament aleshores, la volta de l’església va caure. Es va eslluvinar, com deia la gent d’aquella època. Capellà, homes i dones varen girar-se. Ni un mort, ni un ferit, que tothom havia sortit fora gràcies a aquella cabra