Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pĂ gina:

dimarts, 24 de gener de 2012

Hei cargols a les gavarres hi ha or!

DUES FALDADES D’OR


A les gavarres hi ha or amagat, el problema Ă©s que Ă©s amagat de fa tant de temps que ningĂş no sap on es troba. Però  d’haver-n’hi segur que n’hi ha. És tan segur que alguns d’aquests  tresors fins i tot consten en escriptures. És el cas d’un gall d’or que, si hem  de fer cas de les mides que es donen , Ă©s el gall mĂ©s gros que hi ha hagut mai. Una figura d’uns quants dits de gruix i de metre per metre i mig. Aquest gall a mĂ©s tĂ© germĂ , perquè se sap que se’n va trobar un de semblant a Sant Llorenç de les Arenes, cap a la banda de Flaçà.
Ara bé, saber el lloc om és enterrat ja és més difícil. No per mal explicat, sinó perquè, tal com ha de ser, presenta algun entrebanc,
Cal anar cap al cantĂł de CamĂłs, al puig del Migdia, a trenc d’alba, i buscar el primer suro on toca el sol. El que encerti el suro i el dia, haurĂ  fet sort.
La gent n’ha fet una dita que no parla d’un gall sinĂł d’un cassi d’or;

“Puig del Migdia, serra mitjana;
AllĂ  on el sol tocarĂ , cossi d’or s’hi trobarĂ  .”
És prou atractiu. Però no hi ha ningĂş que sĂ piga  quina Ă©s la serra Mitjana, ni quin Ă©s el primer suro on toca el sol cada mati. Potser
Aquestes escriptures tinguin alguna cosa a veure amb el que es diu d’un testament del mas AlenyĂ  i del batall de la campana grossa de CamĂłs quan  encara hi havia campanes;

“Serra Gavatxa,puig del Migdia,
A davant del batall de la campana grossa
Hi ha or enterrat.”

Sigui com sigui, hi ha molta gent que s’ha aventura a buscar-lo. La serra Gavatxa sĂ­ que existeix, i Ă©s cap aquesta banda. Als voltants de can Vergeli  s’hi trobaven tombes i ossos. Com que els soldats d’en NapoleĂł van passar per aquĂ­, deien que eren carcanades de francesos. Ara , gall, cossi d’or, o simplement, or fos el que fos, el cas Ă©s que no se sap de ningĂş que n’hagi trobat ni una unça.
Si de Sant CebriĂ  dels Alls anem cap a Sant CebriĂ   de LledĂł, mĂ©s conegut com els Metges, l’or tambĂ© ens fa companyia. Una vegada en aquest poble, per poder comprar un parell de campanes tots els pagesos van convenir a fer una aportaciĂł. CadascĂş
Va posar-hi el que va poder. Dues dones, però, van comparèixer-hi  amb una faldada d’or cadascuna. Eren la MartĂ­na  de can MartĂ­
I la Cebriana de Can Bou.
GrĂ cies a elles, les campanes van ser de primera. Em senyal d’agraĂŻment, el capellĂ  va decidir batejar-les am el seu nom, MartĂ­na i Cebriana.


1 comentari:

  1. Una historia molt interesant¡¡¡¡¡
    Podriem fer una excursiĂł per veure si
    tenim sort..............

    ResponElimina

VĂ­deos de sortides amb bici