Nous paranys salvatges contra ciclistes

Una vegada més ens fem ressò dels salvatges paranys que algunes persones, buscant no sabem què interessos, preparen perquè els ciclistes i especialment el nostre col·lectiu de *bikers es vegi immers en problemes a la muntanya, que normalment poden acabar en serioses burxades, però que també poden derivar en causes majors. Ja les denunciem en el seu moment, però ara recollim la informació publicada en ‘El Diari muntanyès’ en el qual es recollien aquestes males pràctiques. En la seva notícia deixaven ben clar que “no és una pràctica generalitzada, però cada vegada són més els casos en els quals es denuncia l'aparició d'aquests paranys en senderes i camins. Moltes d'elles tenen l'objectiu de dificultar el pas, de provocar avaries en les bicicletes -també en motos i *quads-, burxades o trencament de radis, però algunes poden arribar a causar lesions més greus als ciclistes”.
Fustes amb claus, filferros col·locats entre arbre i arbre
Aquesta notícia recull els diferents tipus de paranys que ens podem trobar a la muntanya. “Fustes amb claus enterrades en el sòl, filferros col·locats estratègicament entre arbre i arbre -en algunes ocasions a l'altura del coll-, pedres ocultes per provocar impactes i fins i tot barres de metall *semienterradas a la terra són algunes d'aquests suposats paranys, potencialment perilloses per als ciclistes però també per a qualsevol persona”. Aquesta notícia l'acompanyen de les declaracions de José Manuel, membre del club *DHG de Sarrià: “A Galícia m'he trobat taules amb claus en punta en llocs estratègics i molt ocults. La pluja està traient en els últims dies algunes de les quals romanien enterrades. El pitjor és que moltes apareixen per camins en els quals va qualsevol, des del qual vol fer *enduro, *MTB o simplement passejar amb la seva bicicleta”.
Finalment, assenyalen la posició al marge que manté la Federació Espanyola de Ciclisme i el possible origen d'aquests paranys: la rivalitat entre caçadors i ciclistes a la muntanya.