Sortida solitària i sense rumb 6/10/14

Dimarts de la setmana passada, un solitari però valent cargol, es va endinsar a l'aventura per les Gavarres.

Sortint a les 9 del matí m'endinso per algun corriol fins arribar a Can Cassà per començar a pujar fins al Puig de les Miloques, total per baixar fins a les Dues Rieres i fer un corriol de pujada fins al camí que porta fins al coll de Llumeneres per baixar fins a Can Castelló de baix i tornar a pujar i per fi arribar al Coll de Llumeneres (agafeu aire) XD

Un cop allà, enfilo (com si no en tingués prou) per un camí mig amagat que porta per un corriol a la carretera de nou a peu del Matxo Mort. Un cop a dalt, en comptes de passar cap al coll, baixo fins a arribar al Roquetal, on em paro també a veure'n la mina d'aigua, la font, i el safreig.

Passat el Roquetal, continuant cap avall (per fi una estona de baixada després de tant pujar), parada també per veure la font de Can Arbres per acabar a la carretera del Puig d'Arques passant per Can Llac.

A partir de la carretera asfaltada, comença l'aventura... Primer intentant passar per la Font Josepa fins al dolmen de la Cova den Daina i acabar tornant a la carretera, on un cop arribat a Romanyà i fer la foto a la Creu, intentar buscar els corriols que porten fins a la via ferrada, que tampoc trobo, per al final, acabar arribant després de baixar i baixar, i finalment per una trialera que és "per matar-s'hi", a peu de les gorgues de Salenys.

I camina que caminaràs (ja que a partir d'aquí el camí es fa difícil per la vegetació, l'amplada, les roques i els escalons, finalment, trobo camí de nou que porta fins al carril bici. Però... n'he tingut prou? NO! Un cop al trencant de la ruta dels molins, cap avall i a la segona riera trencant a l'esquerra per pujar i anar a buscar el corriol que passa per el costat de la balla. Un cop a Llagostera, i aquest cop sí, toca tornar cap a casa de nou.

Resumint, 47 kms i 1700 m de desnivell per acabar l'endemà amb unes agulletes que Déu ni dor...!