Cargol treu banya

Cargol treu banya

Total de visualitzacions de pĂ gina:

dilluns, 7 de març del 2016

La Torre dels Moros

Aprofitant que aquest passat divendres, 4 Cargols vam passar per aquest lloc, aquĂ­ hi teniu una llegenda.

Quan Llagostera ja era en mans dels cristians, cap a Bruguera, més amunt de cal Matutano, hi quedava encara un musulmà que havia estat un guerrer orgullós i valent fins feia poc. Tothom deia que era un moro. Musulmà o moro, el cas és que aquell home havia nascut en una torre que hi havia en aquella banda i que, de tant que se l'estimava, havia volgut quedar-s'hi tant sí com no. Estava disposat a fer el que fos fora de renunciar a la seva fe musulmana. Just va ser per això que, malgrat el seu desig, va haver d'acabar-se'n anant.
Aquell dia, enrabiat i sabent-se enemic per sempre més de tots els cristians i de la gent de Llagostera, va entrar a la torre, va enfilar el corredor que duia a un final que ningú no coneixia i va deixar escapar una serpassa que tenia guardada feia molt de temps.
D'ençà de llavors, aquella serp volta sempre per la Torre dels Moros i per la Pineda Fosca. Espanta a tothom que hi va. Bosquetans, carboners, caçadors, excursionistes i boletaires. De manera que ningú no pot estar-hi tranquil. De tan grossa que és, n'hi ha més d'un que assegura que ha vist que amb el cap tombava suros.

-------------------------------------------

Si no actualment, és força possible que abans la llegenda de la Torre dels Moros fos bastant coneguda a Llagostera. Veure les restes d'una construcció que ningú no sabia què havia estat, per força havia de desvetllar l'interès i la curiositat de la gent. Ho atribuïen als moros, perquè per a ells era estrany, o si més no singular. De la mateixa manera també deien que l'església del poble havia estat feta pels moros. Nosaltres hem sabut tot això gràcies a en Josep Calvet i l'Emili Soler, que, sigui dit de seguida,van afanyar-se a aclarir-nos que, fa uns anys, l'arqueòleg Miquel Oliva i Prat, de la Diputació de Girona, va fer-hi una excavació i va concloure que es tractava d'una tomba romana.

Extret del llibre "El poble dels cent focs - Llegendes de les Gavarres" de Xavier Cortadellas i Edicions SidillĂ .




2 comentaris:

VĂ­deos de sortides amb bici