Rocacorba 2015

Com cada desembre des de fa ja 4 anys, els Cargols de les Gavarres hem anat fins a Rocacorba! Això sí... sortint des de Can Joan d'Adri, que sinó ens quedaria un pèl lluny i no tots podríem...!

Aquest any, però, no hi hem anat pas només nosaltres, sinó que també ens han acompanyat uns amics, fet que hagi estat el dia que més gent hem sigut en una sortida d'aquest tipus!

Agafem les bicicletes a dos quarts de vuit del matí i comencem a pedalar! Tot i que encara era fosc i no ens hi veiem del tot...! Sort d'alguns que duien llum!

Al cap de poc, arribem a la primera parada, a la roca que ens indica el trencant que hem d'agafar per començar a pujar cap amunt...! Només veure l'alt que era el cim alguns ens cansàvem només de veure-ho...!

I comencem a pujar! En el que vindria a ser gairebé una Duatló per a alguns degut a la dificultat del terreny; pujades fortes amb pedres soltes i escalons! Altres, no en tenien prou i anaven pujant i baixant per veure on s'havien quedat els que estaven més endarrerits...! 

A tocar del cim, per fer temps, alguns es varen desviar per anar a fer un cop d'ull al santuari que hi ha a dalt de la muntanya.

I finalment... ARRRIBEM AL CIM!

Aquí teniu la "cagada" del dia... La foto amb temporitzador sense temporitzador...! Amb el goig que hauríem fet tots a aquesta foto...!

I comencem a baixar! Que ens espera un bon esmorzar! Abans però, un petit re-agrupament abans de continuar cap al restaurant per esperar els que baixant a poc a poc, "anaven cantant rianxeires".

Arribem al restaurant! Aparquem les bicicletes... i cap a menjar! Que ens espera un molt bon tiberi!

I un cop amb la panxa plena... cap a la terrassa a fer xupitos! Amb discurs del president que pobret, ningú el deixa dir el discurs sense interrompre'l, com de costum, oi?

Gran dia amb tots vosaltres! I moltes gràcies també als que no sou Cargols per venir, ja sabeu que sempre que volgueu esteu convidats a venir amb nosaltres a pedalar una estona!

Per cert! Aquí teniu una fotografia que feia temps que no posàvem però que s'havia convertit en una d'habitual que no faltava mai a les sortides que feiem: El presi pixant!!!

Salut i pedals!