El drac de les Gavarres

Fa molt de temps va passar un dia ,el foc va fer créixer la terra i van néixer les Gavarres.Durant anys no va poder arrelar-hi cap planta, perquè,cuan són joves com que sempre cremen ,no hi ha res que poguí viure a les muntanyes .Però la gent que habitava la plana va tenir prou paciència i seny per esperar que passessin els anys i que es refredessin.Sabien que les muntanyes noves com aquelles eren plenes de pedra tosca i en un temps en que l'aigua era més aviat escassa perquè la terra la filtrava quasi tota , rentar amb pedra tosca era l'unica manera de poder tenir la roba neta.
Una vegada una noia que avia anat a buscar-ne un cove per el mercat del divendres va veure un drac que la seguia.Feia setmanes que l'havia estada espiant d'amagat,perquè encara que sembli mentida els dracs s'enamoren.
Era l'animal més repugnant que hagi existit mai; la pell de color rovelló, el cos inflat i botit, les ales curtes i serrades.En veure'l, aquella noia va arrancar a córrer cims avall morta de por .El drac va anar-li darrere.
-Aturat,aturat- li anava cridant.
Peró la noia no volia aturar-se ,que, com més crits sentia, tot era voler baixar més de pressa.
Fins que al final, de tant que va espantar-se i de tant esverada que anava, va relliscar i va anar a caure a dins d'una esquerda.
Déu meu, on deu ser?- va dir-se el drac .
Mirés on mirés no la veia.
Potser, si no hagués tingut el nas tan ple de foc i de sofre, hauria pogut fer-lo servir per buscar- la, però el cas és que els nassos dels dracs no serveixen.
De manera que,després de cercar inútilment durant hores i hores, aquell animal va enfilar-se al puig més alt de les Gavarres, va clavar les urpes a terra i va començar a gratar.No va parar fins que va veure la plana.Després, va anar a un altre puig i va fer el mateix. Al cap d'unes hores, hi havia gratalls a moltes d'aquelles muntanyes,uns gratalls amples i fons, llargs com llargues són les Gavarres.Però ni així no es va cansar de gratar.
Hauria foradat tot el món per poder trobar la seva estimada.