En mig d'un munt de trets i esquivant gossos de caça ens dirigim cap al nostre destí, cal a dir que una mica acollonits, ja que per mi en els moments de creuar per aquí van caure uns quants senglars ehhh...
Però per arribar al Puig Aldric hi ha alguna "pujadeta"... i collons quina pujadeta!!!
Després d'aquesta en va venir una altra que sí, en JordiX va fer-la sencera, i vam arribar a dalt el puig.
Ens faltava creuar el bosc però, per arribar al més alt de l'Aldric.
Després va tocar refer els cossos gastats amb un descans ben guanyat, i admirant el bell paisatge que ens oferia la boira des d'allà dalt, venia la baixada...
Una baixada on no va faltar la famosa frase d'un dels nostres benvolguts Cargols: "A veure cap on va aquest camí?"
Ja sabeu tots de qui és la frase i què va tocar fer...: recular!!! hahahahaaaaa
Fins la propera sortida Cargols!!!
Molt bona i divertida sortida!
ResponEliminaNo pararé d'entrenar fins que pugui pujar aquella pujada sobre la bici! XD
ResponElimina(sort que somiar és gratis eh!?) :p xD
Molt bona sortida, ens veiem a la pròxima cargols! ;)