La pedra de les bruixes

Temps enrera, un jove atrevit procedent de Montnegre, es va assabentar que cada nit de St. Joan les bruixes es trobaven en una roca darrera la muntanya de Montigalà.

Ningú sap com se'n va assabentar, però el cas és que ell va saber que si aquella nit ell anava allà i pronunciava les paraules màgiques la seva sort canviaria.

Ell era ambiciós i valent, de tal manera que va esperar impacientment que la nit arribés. Quan la fosca va caure, es va encaminar cap a la roca. Com que el camí no era llarg, abans de mitja nit ja era allà. Com que no va veure a ningú, ni tampoc sentí cap soroll, pronuncià les paraules màgiques i al cap d'un segon la porta s'obrí. Dins era ple de diamants i pedres precioses.

Però, el cas és que ell no en va poder posseir ni una, ja que, tant bon punt ho veié, es va transformar en una estàtua. El següent dia, en despertar, es va trobar enmig la plaça de la Bisbal. Ningú, inclòs ell, no sap com va arribar allà. El que si recorda es com va tornar corrents a casa seva amb la cua entre les cames i com mai més va tornar a la roca. AH! i de ben segur que si el tresor existeix, encara deu ser allà!!!