EL pop de les Gavarres
Poc després de can Mercader de Pastells , anant cap amunt de les Gavarres, hi ha un arbre vell que és un suro. Té buit branques que havien estat buit potes de pop i que com les potes dels pops, encara avui es cargolen. Fa molt de temps, aquest suro va ser un pop gegant que molestava els pescadors i la gent de marina. No hi avia manera que els deixés pescar. Cada vegada que anaven mar endins i calaven palangres i gambines, apareixia aquell animal ,estripava tots els arts i s’els enduia els esqueix i la pesca. Més d’una vegada havien parat trampes per poder-lo atrapar. Però tot era inútil. L’animal responia encara amb més fúria.
Amb el ventre buit i la tristesa a la cara va arribar-se un dia que aquells pescadors i les seves dones i criatures van demanar ajuda a la verge del Carmen. Van encendre ciris van fer prometences,van fer dir misses i oficis. Tan varen fer i tan varen pregar que, al final la Mare de Déu del Carmen, que és Mare de Déu de tota la gent que viu a marina, van acabar escoltant-los.
Un mati un temporal d’una potencia impensable va estirar el pop de l’aigua i va endur-se’l volant cel amunt com si fos fet d’escata. El monstre no hi podia fer res per més que provava d’arrapar-se. Va volar i va volar per l’aire del cel, cada cop més terra endins, fins que aquell temporal el va deixar caure a les Gavarres.
Però en veure que encara era viu, la Verge del Carmen ,que no volia que ara els terrassans passessin les mateixes ànsies que havien hagut de passar els de marina,va perseguir aquell pop sense treva. I a la vora de can Mercader , just en un fossar que fa la terra d’un marge, un dels llampecs va tocar-lo .L’animal va morir a l’instant , que no hi ha monstre que aguanti els llampecs de la Verge del Carmen.
De tot això ha passat tan de temps que aquell pop s’ha convertit en un arbre i ara els seus buit braços són buit branques que miren enlaire. Molta gent ho creu i no ho diu; molta gent ho sap i no ho conta.
(extret del llibre “El poble dels centfocs”,Xavier Cortadellas .)
Es interessant aquesta llegenda¡¡¡¡¡¡ no hem estat per aquest suro, aixó ho hem de solucionar......
ResponElimina